Eriçó de mar: estudi antropològic, geolingüístic i etimològic

Tesi Doctoral. Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona, 2012. 649 pàgines.Fa ja alguns anys, mentre costejava en la barqueta d’un pescador, vaig veure, dins el lluminós mar, un animalet de color fosc, de forma rodona aplanada, cobert de pues, immòbil, com si estigués enganxat a la roca. Aleshores, no sé si va ser perquè em sentia torbat per la bellesa del paisatge o vés a saber per què, no vaig aconseguir recordar-ne el nom i quan vaig recórrer al dit per a preguntar al pescador com se’n deia d’allò, em va respondre bogamarí. Vaig quedar desconcertat, mai no havia sentit aquest mot i en demanar-li si no coneixia cap altra manera de dir-ne, em va contestar que no, que així i només així se l’anomenava a Tossa de Mar.
Un cop desembarcat, i potser per l’efecte de posar els peus a terra, vaig recordar per fi que, fins aleshores, jo sempre havia sentit i emprat garota o eriçó per a anomenar aquest equinoderm. Així, per aquest fet tan fortuït, va néixer el meu interès per conèixer els diversos significants que rep aquesta espècie marina en tot el domini lingüístic català, la qual cosa és també l’embrió d’aquest treball, en què intentaré esmentar totes les varietats dialectals del que ja des d’ara podem anomenar d’una manera genèrica ‘eriçó de mar’ i situar-les, cadascuna, dins la seva àrea geogràfica, tot assenyalant-ne el grau de vitalitat i, si s’escau, les formes que conviuen en una determinada zona. En el capítol que aplego totes aquestes dades i que anomeno Variants dialectals de l’eriçó de mar i la seva distribució geogràfica també faig esment d’alguns possibles castellanismes i de processos fonètics que afecten alguna variant en una població o àrea geogràfica concreta.
Tot just iniciar aquesta tasca investigadora, que pertany a la disciplina lingüística de la dialectologia, però també a la de la ictionímia, que té com a objecte la indagació i l’anàlisi sistemàtica i coherent dels noms dels peixos i altres éssers que viuen dins el mitjà aquàtic (Barriuso 1986, 15), vaig adonar-me de l’estreta relació que hi ha entre la ictionímia i la ictiologia i que, en conseqüència, era necessari adquirir unes certes nocions d’aquesta parcel la de la biologia si volia conèixer més a fons aquests animals marins, que pertanyen a la família dels equinoïdeus: aspecte extern, grandària, coloració, hàbitat, etc. D’aquesta manera em va ser possible, entre altres coses, de diferenciar les distintes espècies que viuen a les nostres costes. Per aquest motiu, he cregut adient d’incloure un capítol introductori que fa referència a aquestes espècies i a les seves característiques més rellevants.